Companyia Laura

Amb aquestes línies us volem presentar una jove companyia de la qual sentireu a parlar. Aprofitant el seu pas per la Nau Ivanow, volem saber com treballen i què pensen del sector.

La Companyia Laura la formem la Sara, la Jael, l’Emma, la Marta, la Nina, el Pablo i la Ivet, i el nostre primer projecte és La Trinxera.

Com va començar tot? Doncs segurament com comencen totes les coses… enamorant-se: una parella d’actors afamats d’escenari amb moltes idees i pocs recursos.

Aleshores estudiàvem (Pablo i Ivet) a l’Estudi Nancy Tuñón i teníem moltes ganes de fer. Ja ens havien explicat que les coses no serien fàcils i que les propostes no caurien del cel, més aviat al contrari: “us ho haureu de fer vosaltres”. I nosaltres en teníem ganes. No sabíem com, però en teníem moltes ganes. Al principi només escrivia el Pablo, però de mica en mica la dramatúrgia va passar a ser compartida. Escenes de pis, poemes, diàlegs absurds… tot resultava ser una espècie de poti-poti, que un dia ens feia molt feliços i l’altre pensàvem “què collons estem fotent”. Quan la cosa va anar avançant vam decidir que ens hi volíem posar de debò; actrius del nostre entorn s’hi van afegir i molt lentament tot plegat anava prenent més forma. Els dramaturgs fèiem quedades infinites on ens adonàvem que res era tan complicat ni molt menys tan senzill, i així anàvem fent.

El moment decisiu va ser quan vam decidir presentar-nos per fer una residència en un espai de Gràcia: si ens agafàven ho havíem de fer. Sembla una ximpleria, però per a nosaltres en aquell moment era decisiu. Ho faríem.

Hi vam fer una residència de tres mesos, i a l’abril vam estrenar. Aquella va ser la nostra primera experiència com a companyia i, malgrat el tracte que vam rebre de l’espai, en vam quedar molt satisfets, tot i que ens vam adonar de la nostra desorientació i falta d’experiència a l’hora de pactar amb un teatre. Ens ho van vendre com una residència i nosaltres vam firmar uns acords en els quals ens demanaven aproximadament 1.075 € pel lloguer d’espais i el 50% del taquillatge. Més endavant, mentre érem residents, ens vam adonar que les condicions no eren d’una “residència” com a tal, i vam voler negociar amb ells els acords, restant recursos que ens “oferien”, fins a haver de pagar 682,99 €.

Aquesta mala experiència ens va fer experimentar de primera mà la veritable precarietat en la qual ens trobem les companyies joves catalanes: la falta de suport ens fa acceptar ofertes nefastes com si fossin grans oportunitats.

Volem deixar clar que no pretenem fer cap atac contra qualsevol altre espai que ofereixi aquest tipus d’intercanvi, tot al contrari. Si diem tot això és perquè aquests llocs –que molt probablement no tenen cap malícia i estan igualment condicionats per l’entorn econòmic i polític– s’adonin del que ens signifiquen aquestes condicions, i a la vegada poder compartir la nostra experiència amb altres companyies. El missatge que volem transmetre és que no ens hem de resignar, ni les companyies ni els teatres.

Tornant a la Companyia Laura, fins el dia de l’estrena no teníem la més mínima idea de quina rebuda tindria La Trinxera. Per sort ens va sorprendre molt positivament i això ens va donar una empenta per presentar el projecte a altres llocs i seguir el procés de creació. Així vam arribar a la Nau Ivanow, d’on ens emportem un molt bon record.

Ens hem sentit com a casa, hem tingut facilitats per a tot i ha sigut realment una relació activa per les dues bandes: ens hem sentit compresos.

«La falta de suport ens fa acceptar ofertes
nefastes com si fossin grans oportunitats.»

Companyia Laura

www.facebook.com/atrinxerats/?fref=ts
About creacioadmin 79 Articles
La Nau Ivanow és un espai de residències d’arts escèniques que facilita a les companyies els recursos necessaris perquè puguin crear i desenvolupar-se en llibertat, sense que hagin d’encaixar en una línia artística concreta. Alhora, fomenta l’intercanvi d’idees i promou complicitats entre els creadors per mitjà de la convivència en espais de treball compartits.