Escola de l’Espectador de la Sagrera – Yerma

Yerma. Projecte Ingenu

Una bombeta suspesa d’un cable llarg i prim enmig de la foscor de l’escenari; una mà agosarada que l’empeny amb voluntat i certa rebel·lia. Així és una idea que només amb l’acció de l’empenta pot enllumenar els “actors” involucrats en aquell espai obscur. La Nau Ivanow va incitar el moviment de la bombeta i un grup de persones del barri ens acollírem a la seva llum, potser en principi tènue però alhora estable i cada dia va anar adquirint intensitat o el que diem il·lusió.

L’Escola de l’Espectador de la Sagrera és una proposta que parteix de la Nau  —aquell edifici del carrer Hondures que els anys seixanta era una fàbrica de pintures i ara, des de fa 19 anys, fabrica i genera produccions artístiques en l’àmbit de les arts escèniques: una pintura cultural a la Sagrera— per introduir qualsevol persona del carrer (poc, molt o gens aficionada al teatre) en el recorregut d’una companyia que afronta un projecte teatral que neix, es desenvolupa i s’estrena.

L’inici de l’aventura ha estat Yerma, adaptació de l’obra de Federico García Lorca de la companyia Projecte Ingenu, joves actrius i actors capbussats en els personatges que es lliuren a la paraula del poeta granadí. Peça teatral coneguda i representada al llarg dels anys, que aquí traspua una mirada contemporània; Lorca sempre serà atemporal. I nosaltres, els expectants espectadors de l’Escola, hem estat testimoni del naixement d’una nova Yerma sota la direcció de Marc Chornet i adaptació, amb ell, d’Anna Maria Ricart.

Genie Günzberg Moll
Escola de l’Espectador


Yerma. Projecte Ingenu

El 2 de març passat, dins el marc de l’atraient i suggestiva nova activitat de l’Escola de l’Espectador de la Sagrera que organitza la Nau Ivanow, vam tenir l’oportunitat d’assistir al Teatre Akadèmia de Barcelona a la representació de l’obra Yerma, de Federico García Lorca, que la companyia Projecte Ingenu va posar en escena sota la direcció de Marc Chornet.

El director va voler situar l’obra dins un context contemporani, intentant així traslladar als temps actuals la visió de l’esperit rural i tots els convencionalismes d’una època, que el gran escriptor andalús tan bé va saber plasmar, per tal de permetre un acostament de tot el públic jove a la manera de pensar i sentir dels protagonistes d’aquesta gran tragèdia.

L’obra no es va traduir al català, tot respectant la llengua en què es va concebre, fet que també vaig trobar molt adequat.

El muntatge em va semblar força encertat, tant pel que fa a l’ambientació (una habitació enrajolada amb un llit i un vàter, que contrastava amb un terra sec plantat de ceps de raïm), com a la tènue i difuminada il·luminació escollida, la qual cosa et convidava a sentir-te no només un simple espectador sinó un habitant més del poble imaginat per Lorca que, emparat en les ombres, contempla, opina i jutja els comportaments de la parella protagonista. Una dona obsessionada en ser mare com ho són la resta d’amigues i un marit estèril que, tot acceptant el seu problema, no està disposat a permetre que la gent que els envolta critiqui la seva muller per no poder aconseguir la tan desitjada maternitat. També vaig trobar molt idònies les cançons que els actors van interpretar.

En resum; un molt bon treball de tota la companyia, una direcció acurada i un text molt vigent que em va captivar. L’objectiu final d’una obra de teatre és, sens dubte, la seva posada en escena, però és important no oblidar les moltes hores d’assaig que hi ha al darrere, les converses, les correccions i tots els esforços que cal realitzar.

Jordi Sanz Piculla
Escola de l’Espectador

L’Escola de l’Espectador de la Sagrera neix amb la intenció de mostrar, explicar i viure els processos de creació que acull la Nau Ivanow.

És una proposta oberta a tot el veïnat de la Sagrera. Si voleu rebre’n més informació, podeu escriure a info@nauivanow.com.

About creacioadmin 79 Articles
La Nau Ivanow és un espai de residències d’arts escèniques que facilita a les companyies els recursos necessaris perquè puguin crear i desenvolupar-se en llibertat, sense que hagin d’encaixar en una línia artística concreta. Alhora, fomenta l’intercanvi d’idees i promou complicitats entre els creadors per mitjà de la convivència en espais de treball compartits.