La Ruta 40, benvinguts!

Teatre de text, artesà i amb una mirada contemporània

Aquesta va ser, després de donar-hi moltes voltes, la definició de la nostra línia de treball. No va ser el punt de partida, sinó una definició que hem anat trobant pel camí. Un camí breu però intens de 5 anys i 8 espectacles. El que ens va unir, d’entrada, va ser la inquietud per generar projectes propis i una sensibilitat comú envers una sèrie de temes, autors o estètiques. L’«obligació» de les etiquetes va venir més tard.

L’origen de La Ruta 40 es remunta a l’estiu de 2011, quan Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla coincidim al taller d’Andrés Lima a l’Obrador de la Sala Beckett. Ja ens coneixíem de la nostra etapa formativa al Col·legi de Teatre de Barcelona, tot i ser de promocions diferents.

Albert Prat, Sergi Torrecilla i Alberto Díaz

Però va ser aquell estiu quan va començar a gestar-se la companyia, tot prenent el nom de la mítica ruta 40 de l’Argentina, que l’Albert havia visitat feia poc. En el moment de crear, una companyia independent es presenta davant un desert, que pot ser hostil però també fascinant. I d’aquesta metàfora del paisatge patagònic i de la incertesa de si anem o no a enlloc, vam néixer.

Som tres actors amb inquietuds per la direcció, però els equips varien molt i sempre estan al servei de l’espectacle. No busquem obres només per a nosaltres tres. Decidim què volem fer i després definim equips i comptem amb col·laboracions d’altres autors, actors o directors. Dels vuit espectacles estrenats fins ara, alguns han sigut encàrrecs de textos expressament escrits per a nosaltres, i altres, processos de creació o posades en escena de textos, tant clàssics com contemporanis. En alguns casos les col·laboracions s’han repetit, com amb l’Albert Arribas, de qui vam estrenar a La Seca Selecció i El cant de la Gorgona. També amb Mentidera Teatre,
amb qui vam estrenar El Balneari, de Marc Artigau, a Temporada Alta, un festival en què hem participat en diverses ocasions.

Assaig a la Nau Ivanow

En el camí, s’han incorporat a la companyia dues col·laboradores habituals i imprescindibles: Xesca Salvà (espai escènic i vestuari) i Maria G. Rovelló (producció i distribució). Amb aquestes noves incorporacions a l’estructura, hem pogut crear espectacles cada cop més ambiciosos i més sostenibles econòmicament, i hem generat l’interès i la confiança del Departament de Cultura de la Generalitat i de sales en què teníem moltes ganes d’actuar com la Sala Beckett, on vam portar La col·lecció, de Harold Pinter, o el Maldà, que va acollir l’estrena El llarg dinar de Nadal, de Thorton Wilder, el nostre major èxit de crítica i públic fins al moment, guanyador del Premi Butaca 2015 a Millor Espectacle de Petit Format, i que ens continua donant moltes alegries.

Fotografia promocional de l’obra Cúbit, de Josep María Miró

En el nostre creixement com a companyia hi ha hagut dos còmplices imprescindibles. D’una banda, la Nau Ivanow, on hem pogut treballar sempre amb llibertat i comoditat des dels nostres inicis fins ara, i on som ja oficialment companyia resident. D’altra banda, la Sala La Planeta de Girona, que va produir el nostre primer espectacle, Fa una mica de soroll, de Romina Paula, i que ara torna a confiar en nosaltres coproduint Cúbit, de Josep Maria Miró, una nova col·laboració molt desitjada, amb una obra intel·ligent i inquietant sobre la construcció i la destrucció de la memòria. Es podrà veure al Teatre Lliure, on l’any 2012 també vam estrenar la peça breu To Ramona, d’Albert Prat.

 

Seguirem, amb pas ferm, acumulant fites.
Som fills de la ruta.

La Ruta 40

About creacioadmin 79 Articles
La Nau Ivanow és un espai de residències d’arts escèniques que facilita a les companyies els recursos necessaris perquè puguin crear i desenvolupar-se en llibertat, sense que hagin d’encaixar en una línia artística concreta. Alhora, fomenta l’intercanvi d’idees i promou complicitats entre els creadors per mitjà de la convivència en espais de treball compartits.