Othello de Les Antonietes – Crítica de l’Escola de l’Espectador

Una sala d’assaig tendeix a la buidor. Espai minimalista que voreja un ambient monacal, auster i gairebé innocent. Una sala nua, de vertigen i calfred, rau callada; però expectant.

Perquè la sala d’assaig és un lloc esperançat, tal com un ens viu que serà deixondit en qualsevol moment del dia (o de la nit) per les passes i les veus humanes. Ho deia Peter Brook: “Un home camina per aquest espai buit mentre un altre l’observa, i és tot el que necessita per realitzar un acte teatral”. Llavors esdevé un espai fonamental en les anades i vingudes dels seus eventuals residents de manera que allà on la paret és absoluta blancor, la imaginem amb lleugeres cortines; el gèlid terratzo es vesteix d’una elegant catifa oriental; i la llum tamisada del carrer ens evoca el crepuscle rogent de Venècia. Cadascú s’ho imagina com vol.

La metamorfosi imaginativa de l’espai que experimentem els membres l’Escola de l’Espectador als assajos de la Nau Ivanow seria impossible sense la profunda i creïble interpretació de la companyia Les Antonietes en la tragèdia shakesperiana Othello malgrat la complexitat estilística i poètica que exigeix un gran domini de la llengua a l’hora de traduir-la i adaptar-la en català.

El temps és un torbador calendari del procés creatiu. L’embrió, la idea encara poc definida, la intenció, la proposta, la resposta, l’adaptació, l’estudi del text, la lectura, la recerca del personatge, el guia que assenyala l’itinerari i la nostra mirada -aliena- que observa com s’està formant la criatura. Camí sense tornada, la maquinària teatral ja no  s’atura.  El temps extern.

Tanmateixun temps intern; les veus de Desdèmona, d’Othelo i Iago ens condueixen fins al segle XVII, mentre que el sentit de les seves paraules constantment ens retornen al nostre present imperfet. Perquè, què ha canviat en les relacions i les actituds humanes en aquests quatre segles? A manera de feedback, Oriol Tarrasón, director de la companyia, llença al públic la pregunta servint-se de l’obra de Shakespeare on es manifesten els temes sobre la gelosia, el masclisme, la manipulació, el poder, l’honor i el racisme; xacres d’aquella societat renaixentista que ha perviscut fins a l’actualitat. En definitiva, res.

Res ha canviat, la seva tragèdia és la nostra, identificació veraç; emmirallats amb el que succeeix a l’escena, els personatges guaiten els ulls de l’espectador en els seus parlaments, execracions o en la més confusa tristesa. Un instigador, un gelós i una dona fidel són tan a prop -a tocar- que la llum de Desdèmona (Annabel Castan) hi resplendeix, la intriga calculada de Iago (Arnau Puig) provoca basques i amb Otel·lo (Òscar Intente) contemplem l’enfosquiment del seu esperit. 

Després de cada assaig i darrera sessió d’Othello en aquell territori profund del nostre enteniment, que a vegades anomenen ànima i en un espai exempt d’escenografia, de llums i de vestuari, alguna cosa la sacseja.Germina a l’interior de l’espectador la ràbia i alhora la impotència.

I quan tot acaba, a l’espai hi plana l’alè contingut de les persones allà congregades. El silenci referma allò que sabem: la indiferència és la veritable tragèdia.

Genie Günzberg Moll
Escola de l’Espectador de la Sagrera

About creacioadmin 79 Articles
La Nau Ivanow és un espai de residències d’arts escèniques que facilita a les companyies els recursos necessaris perquè puguin crear i desenvolupar-se en llibertat, sense que hagin d’encaixar en una línia artística concreta. Alhora, fomenta l’intercanvi d’idees i promou complicitats entre els creadors per mitjà de la convivència en espais de treball compartits.