Enredar-se: per què i amb qui? – Red Trans Ibérica

Fa poc que vam celebrar el VI Encuentro de la Red Trans Ibérica de Espacios Culturales Independientes, una xarxa que va néixer ja fa sis anys amb grans expectatives a l’Espacio Tangente de Burgos i que va creixent gradualment. No ho fa amb els grans passos a què aspiràvem al principi, però de forma acurada i contundent va prenent cos i contingut gràcies a un equip gestor que s’organitza a través de Skype i que va explorant mètodes per complir els objectius establerts.

La Red Trans Ibérica vol crear una plataforma de cooperació amb la missió d’afavorir el desenvolupament i l’enfortiment dels espais i les iniciatives culturals independents. La Red vol oferir un lloc on trobar-se, conèixer i compartir, des de la part més creativa a recursos i informació.

Les trobades estatals que ha organitzat els últims anys (Burgos, La Aldea de Portillo de Busto, Bilbao, La Corunya, Lleó i ara Oviedo) han demostrat ser una manera eficaç per facilitar el diàleg i una font d’inspiració per tothom que treballa i lluita per una cultura lliure, independent i oberta. Canviem d’ubicació a cada Encuentro i evitem la centralització en grans capitals. Organitzat així, l’experiència ens ha ensenyat que aquestes trobades tenen un impacte local molt fort i que la presència de la Red agita el teixit cultural independent, abans, durant i també després de la trobada.

Les trobades són totalment autogestionades. Cada participant paga les seves despeses i els aliats en els diversos llocs ens ajuden a trobar espais de reunió, per menjar, dormir, etc. A Oviedo, la coordinació de la trobada va estar en mans de María González, de Paraisurural.

La reflexió sobre diferents temes relacionats amb els nostres centres durant aquestes reunions (espais amenaçats, creació de xarxes locals, el nostre rol en l’educació) ajuda a posicionar-nos millor en la nostra tasca i impulsa a seguir endavant, per molt difícils que de vegades siguin les circumstàncies.

Durant l’última trobada celebrada a la ciutat d’Oviedo, vam parlar sobre l’educació en espais culturals independents. Vam valorar la necessitat d’un major vincle entre les entitats d’ensenyament formals, universitats, escoles de formació artística i els centres independents. Noemí Álvarez, professora de la Universitat Complutense, ens va indicar com, des del seu punt de vista, els centres independents poden treure més rendiment de les possibilitats que ofereixen les universitats a través de convenis i col·laboracions en determinades assignatures. És coordinadora d’un màster d’educació artística en centres socials i institucionals i els seus estudiants fan pràctiques en organitzacions molt diverses, amb projectes de vegades sorprenents. Marta García, l’altra convidada, va assistir al Encuentro en representació de Pedagogías Invisibles, organització que advoca per canvis radicals en els sistemes d’ensenyament actuals. Ens va explicar com són els processos interns i externs de l’organització, en un col·lectiu que s’afronta amb un sistema establert i acceptat per la majoria, a més de donar-nos algunes pistes sobre els continguts d’aquest nou sistema pedagògic.

D’allà van sorgir debats sobre les estratègies a seguir pels centres independents: Com podem arribar a un públic “no-tradicional” (immigrants, discapacitats,…)? Som capaços de trencar les barreres que imposa la societat? Podem arribar a ser aquest pont que provoqui un canvi en la geografia? Fins a quin punt els nostres centres independents serveixen d’exemple per a un altre tipus d’organització de la nostra societat, més democràtica, més horitzontal i menys jeràrquica? Tot comença amb l’educació, però on comença l’educació?

Aquests debats temàtics tan amplis no acaben, però sí que ajuden a entendre millor qui és qui i quin és el context local de cadascú. Per tenir un mapa més complet dels espais, visitem els locals de la ciutat amb tots els participants per donar-se a conèixer i també per subratllar l’interès dels espais a la Red i viceversa.

També els espais i les iniciatives que s’apropin als Encuentros, però que no són de la mateixa ciutat, tenen lloc per presentar-se. En aquesta ocasió comptem amb la presència d’una associació de PortugalRaiz Vanguarda, d’un poble a prop de Coïmbra i que van explicar com han convertit una antiga escola en un centre d’art contemporani internacional amb molt d’èxit, no només en el terreny artístic, sinó també en el local, amb els (pocs i gran) habitants que encara té el poble. També es van presentar els nous integrants de La Presa, un lloc de trobada alternativa, i el projecte Creative Garden, de la Fundación Iberoamericana de las Industrias Culturales y Creativas.

Potser impulsat per la temàtica llançada, comptem també amb dues investigadores dels centres independents, una de francesa i una altra d’espanyola. Aquests contactes també poden ajudar a forjar un altre dels objectius de la nostra xarxa: visibilizar els nostres espais i donar-nos a conèixer a un públic més ampli, perquè siguin conscients que individualment no som grans i poderosos, però junts sí que som un sector a tenir en compte en la nostra societat, que mou i promou moltes inquietuds d’índole molt diversa, d’una part innegable del nostre territori. D’aquí també el gran interès de tots els assistents per conèixer el mapa de centres culturals que ha realitzat la Xarxa de Catalunya, Xarxaprod, i que vam tenir la sort de conèixer un dia abans de la seva estrena a Internet.

És evident, com més “enredem”, més hi guanyem.

Dorien Jongsma
Coordinadora Red Trans Ibérica
www.transiberica.org

About creacioadmin 79 Articles
La Nau Ivanow és un espai de residències d’arts escèniques que facilita a les companyies els recursos necessaris perquè puguin crear i desenvolupar-se en llibertat, sense que hagin d’encaixar en una línia artística concreta. Alhora, fomenta l’intercanvi d’idees i promou complicitats entre els creadors per mitjà de la convivència en espais de treball compartits.